On s’ubiquen?
Els sacs anals contenen dos petites glàndules situades als dos costats de l’anus tant en gossos com en gats.
Perquè serveixen?
Són unes glàndules que sintetitzen i alliberen una substància lubricant oliosa de color marro-groguenc.
Cada sac anal serveix de reservori d’aquesta secreció.
El conducte excretor de cada glàndula comunica en el conducte anal.
El contingut té un olor molt desagradable però funcional. Es sol descriure com a ‘olor a peix podrit’.
Poden tenir vàries funcions:
- Ajudar a la defecació
- La olor que desprèn marca la seva identitat.
- En situació d’estrès o por com a defensa pel seu mal olor.
Etiologia?
En la majoria d’animals el líquid surt sense problemes, i no hem de procedir a buidar-les, però quan no és així pot ser degut a vàries causes que explicarem a continuació.
Aquesta glàndules són susceptibles a la inflamació e infecció produint un quadre clínic de dolor i molèsties alhora de defecar. Pot afectar a una o a les dues glàndules a la vegada.
La causa de la inflamació/infecció es desconeguda, però hi ha varis factors que hi poden predisposar:
La raça, sol afectar més a gossos de petit tamany, quadres de diarrea, femtes toves cròniques, hipersecreció glandular associada a seborrea i la obesitat. La retenció del contingut fecal també predisposa a la infecció i formació d’accessos.
En gats, es menys freqüent, però en alguns casos trobem sobretot impactació de les glàndules anals.
Símptomes?
Estrenyiment o dificultat al defecar, prurit anal, mal olor, dolor rectal, secreció rectal, inflamació perineal, arrastrar l’anus amb algun objecte o amb el terra, llepar-se la zona perineal, canvis d’humor, cua entre les cames, entre d’altres.
Quadre clínic?
Impactació sacs anals: acumulació de líquid pastós o una pasta que surt molt difícilment per la pressió digital del sac anal
Saculitis: Inflamació o infecció del líquid
Abcés: el líquid passa a ser material purulent
Fístules anals: les glàndula anals al no poder buidar-se i inflamar-se/infectar-se es poden perforar i drenar a l’exterior secretant pus i sang.
Adenocarcinoma: patologia tumoral de les glàndules apocrines del sac anal amb possible disseminació limfàtica regional. En aquest cas, es palpa una massa en el sac anal o pararrectal. Poden tenir metàstasi als ganglis limfàtics, al fetge, a la melsa i als pulmons.
Diagnòstic diferencial?
Fístules perineals, tumors hepatoides, traumatismes, entre altres
Tractament?
La majoria d’animals són capaços de buidar els sacs anals sols, però alguns perden la capacitat de poder-ho fer i hem de vigilar qualsevol signe anterior per poder actuar a temps.
El tractament varia segons l’estadi clínic en que ens trobem.
En impactació i saculitis hem de drenar el contingut manualment internament o externament, tractar amb antiinflamatoris i antibiòtics tan locals com sistèmics.
En la formació d’un abscés es necessària l’administració de medicació sistèmica i curar la zona cada dia.
En alguns casos en que el veterinari ho consideri oportú, normalment en casos d’abscés crònic es pot necessitar tècniques quirúrgiques per extraure els sacs anals.
En el cas d’adenocarcinoma, tumor del sac anal, s’han d’extirpar sempre quirúrgicament i valorar l’ús o no de quimioteràpia.
Què podem fer?
Si en el teu animal és un problema recurrent es important donar-li una dieta rica en fibra i una bona higiene de la zona perianal.
També podem aprendre a buidar les glàndules anals, sempre amb l’ajuda primer del veterinari per aprendre bé el procediment.
Com es buiden les glàndules anals?
Primer de tot, consultar-ho sempre amb el veterinari de confiança, cada cas és diferent i s’ha d’aprendre a realitzar-ho correctament per tal de no fer-li mal al nostre pacient de quatre potes.
Passos a seguir:
- Buscar un moment en que es trobi relaxat, sempre amb l’ajuda d’una altre persona les primeres vegades perquè us ajudi a aguantar-lo.
- Posar-se guants i agafar una gassa o paper per recollir la secreció, tenir present que a vegades surt disparada!
- Posar-se guants i localitzar les glàndules anals. Aixecar la cua i palpar si estan plenes. Es situen si l’anus és un rellotge, a les 5 i a les 7.
- Buidem les glàndules anals externament apretant els dos costats de l’àrea anal. Tenir present que el contingut sortirà per l’anus i que es un procediment dolorós per l’animal.
- Si el contingut és molt dens serà complicat buidar-les i és millor deixar-ho córrer i portar-lo al veterinari.
- Un cop hem acabat hem de netejar la zona amb delicadesa.
- Per últim, dóna-li algun premi, així ho podrà associar les següents vegades com un procediment que al final té premi i serà més fàcil enganyar-lo.
Pronòstic?
Sol ser bo, fins i tot en els casos que s’ha d’actuar quirúrgicament.
En el cas de la fistulització i patologies tumorals el pronòstic és reservat.
Com sempre, si teniu dubtes..no dubteu en consultar-nos!!!